La militància està abandonant ERC. En els darrers mesos, i fins als últims dies, un nombre significatiu de militants ha decidit donar-se de baixa del partit a la ciutat de Barcelona. A la candidatura de Dignitat Republicana ho estem constatant dia rere dia durant aquesta campanya electoral per liderar l’executiva de la Federació de Barcelona.
Aquesta militància que plega són dones i homes que, en un moment determinat, van reconèixer ERC com un projecte polític necessari per a aquesta ciutat i aquest país. Es van comprometre a defensar els valors republicans; a ser la cara, les orelles i la veu del partit al carrer, a les associacions de veïns, a les organitzacions sindicals, empresarials i entitats civils. Els motius d’aquesta marxa podrien ser diversos: els cartells dels germans Maragall, el congrés fallit de l’Orfeó Martinenc, la investidura d’Illa, la desdibuixada posició política del partit. Podria ser que el militant ja no se senti representat pel partit, però la veritat és que no ho sabem; ningú els ho ha preguntat.
Aquesta militància que plega són dones i homes que, en un moment determinat, van reconèixer ERC com un projecte polític necessari per a aquesta ciutat i aquest país.
Per què la Federació no actua davant de tantes baixes? Per què no sembla preocupar-li que la militància ens abandoni? La realitat és que ERC Barcelona s’ha convertit en un partit de càrrecs, deixant enrere la seva essència com a partit de militants, i la discrepància es percep com una amenaça. Els dirigents concentren càrrecs tant a l’executiva de la Federació com al Grup Municipal, cosa que empobreix la salut democràtica del partit.
Els dirigents s’han acostumat a dir a la militància què ha de fer, sense tenir en compte les seves opinions. És per això que, durant el congrés de l’Orfeó Martinenc, bona part de la militància es va rebel·lar. No es va entendre que es convoqués una votació en menys de 48 hores, entre setmana, per decidir sobre l’entrada al govern de Jaume Collboni. Sense debat previ, sense conèixer els termes de l’acord, la militància només havia de validar-lo, permetent que se n’anunciés l’aprovació en una roda de premsa convocada per a l’endemà. Encara avui no es disposa de cap document d’aquell acord, tot i que ha estat reclamat a bastament.
Els dirigents s’han acostumat a dir a la militància què ha de fer, sense tenir en compte les seves opinions.
És evident, doncs, que cal un canvi de rumb profund a ERC Barcelona. A Dignitat Republicana ho tenim clar. En primer lloc, convocarem una consulta telemàtica abans de l’estiu perquè la militància decideixi si ERC ha d’entrar o no al govern Collboni. Abans, debatrem entre totes el contingut del pacte. També ens comprometem a crear, passats els primers quinze dies, un equip de campanya i de treball polític que defineixi la proposta de ciutat i l’estratègia electoral per guanyar les pròximes eleccions municipals. Igualment, creiem que cal impulsar un nou reglament intern que garanteixi la separació entre la direcció del partit a la ciutat i els càrrecs electes municipals, així com els assessors. L’executiva de la Federació ha d’estar formada per militants lliures de càrrecs públics i amb contacte directe amb la ciutadania.
El congrés de la Federació de Barcelona ha de marcar el canvi que ERC Barcelona necessita per tornar a ser un partit per a tothom, on es valori l’escolta, el respecte, la llibertat, i on es fomenti la il·lusió per afrontar una remuntada electoral a la ciutat. L’objectiu és que, el 2027, puguem tornar a ser una força decisiva per governar la nostra ciutat. Amb Dignitat Republicana, ERC recuperarà el seu caràcter col·lectiu, reconeixible i digne per a tota la seva militància, simpatitzants i votants.
L’objectiu és que, el 2027, puguem tornar a ser una força decisiva per governar la nostra ciutat.
